El Professorat i la Penetració de les Noves Tecnologies a l’Aula

Una part important de la innovació en Noves Tecnologies està incidint de ple en la forma en què obtenim la informació, la discriminem i n’interioritzem el contingut. A diferència de fa pocs anys, la innovació ja no gira exclusivament al voltant de les prestacions dels ordinadors nous o de les possibilitats d’un programa instal·lat; el gruix de la innovació està a la xarxa, no a casa. Internet s’està omplint de nous instruments el triomf dels quals es fonamenta en la utilització social i l’aprenentatge compartit. Cada dia n’hi ha més i són més potents i amigables.

Alumnes a l'Ordinador Aquesta direcció que està prenent la innovació apunta directament a l’escola. Sembla que la tasca d’ensenyar ha de ser cada cop més fàcil perquè hi ha molta gent, institucions públiques i empreses privades que estan invertint la seva creativitat en el disseny d’aplicacions que busquen facilitar l’obtenció d’informació i la comunicació. Malgrat tot, l’escola catalana continua sent massa vegades un lloc on les experiències educatives dels nens i adolescents són virtualment idèntiques a les que varen tenir els seus pares. S’ha modificat substancialment el model de convivència social dels centres educatius, però potser no tant les vivències didàctiques.

Quines raons explicarien que un fenomen que, sobre el paper, ha de ser tan profundament transformador de les formes d’aprendre, tingui un impacte relativament reduït en el sistema? Apunto aquí algunes raons, sense cap ordre de precedència:

  • Dificultats en l’equipament informàtic. Els ordinadors que tenim a les escoles són PCs d’oficina, escassos, molts cops grans i sorollosos. Poc a veure amb la invisibilitat física que reivindiquem. Els professors de Secundària tenim la tendència a tractar les activitats de classe com a activitats per a tot el grup. I a les aules convencionals no hi ha ordinadors per a tots. En el millor dels casos hi ha equipament per a fer racons, equipament que molts cops consisteix en les màquines més velles que han abandonat l’estatus privilegiat d’ordinador d’aula d’informàtica i el funcionament de les quals pot ser atzarós.
    Per a poder treballar amb una màquina per a cada estudiant o parella d’estudiants -i la diferència entre una possibilitat i l’altra no és trivial- hem d’anar a l’aula d’informàtica, una instal·lació que gairebé sempre s’ha de demanar, que no ens es familiar, i freqüentment, està disposada de tal forma que els ordinadors no és que siguin invisibles, és que ocupen el centre de les taules de treball com a objectes sagrats que s’han de reverenciar.
    Està demostrat que aquells centres educatius que diposen de maquinari mòbil, relativament abundant i discret, que viatja amb els estudiants a les seves aules, com els centres pilot amb tablet PC o els centres IATIC, fan una utilització proporcionalment molt més intensa de les noves tecnologies.

    Professor amb alumnes

  • La disminució de la seguretat del professorat en la gestió social del grup atura la creativitat. Molts professors no es senten el suficientment segurs a l’hora de ‘moure’ el grup com per a exposar-los i exposar-se a situacions potencialment desordenades.

  • Des de la percepció de molts professors, les noves tecnologies no estalvien temps de classe, és més, en poden alentir la marxa i interferir el ritme convencional d’aprenentatge. Quant temps li fa falta a un professor per explicar la cèl·lula i quant temps necessita un alumne per descobrir a la xarxa i sistematitzar informació sobre la cèl·lula? Segurament necessita més temps en el segon cas. Que la segona situació sigui més motivadora, significativa i al capdavall útil per l’estudiant és una circumstància que, per força professors, no està demostrada.

  • Els plans d’estudis de la Secundària tampoc han canviat molt des de fa una generació. Difícilment es poden modificar les estratègies educatives quan les habilitats intel·lectuals qualificades -pensem en les PAAU- són molt tradicionals.

  • El professor es percep a si mateix, i és, el dipositari de l’ordre en la seva matèria i per tant n’és l’autoritat intel·lectual i l’expert. Poques coses agraden menys als professors d’institut que el ‘desordre intel·lectual‘ que poden provocar les situacions d’autoaprenentatge, aprenentatge col·laboratiu, descobriment i altres etiquetes vinculades freqüentment a les noves tecnologies.

  • El professorat d’institut no és gairebé mai un nadiu digital. Va rebre una secundària sense ordinadors,creu en la potència de la seva matèria tal qual la va estudiar i ha rebut pocs incentius per a descobrir les possibilitats de les N.T.

  • Tot i la paradoxa, l’ofici d’ensenyar és una tasca solitària. El professor treballa sol, moltes vegades a porta tancada, amb els seus alumnes. Les situacions en què un professor observa com treballa un company innovador són, malgrat tot, escasses.

  • En el nostre sistema de formació permanent del professorat, la iniciativa és majoritàriament individual i està poc orientada. Els professors que volen formació la fan d’allò que els interessa, individualment i fora del context educatiu. Hi ha poca formació que englobi equips de professors, i que afecti processos escolars.

  • Seria important que l’Administració clarifiqués les competències en N.T. que han de tenir els alumnes i les que són desitjables per al professorat. Sembla que, al menys fins avui, no hi ha ningú que pugui dibuixar amb claredat un mapa de competències digitals bàsiques.

  • Anuncis

    3 Responses to “El Professorat i la Penetració de les Noves Tecnologies a l’Aula”


    1. 1 Jordi Vivancos 19 Desembre, 2006 a les 6:03 pm

      Angel,
      Excel·lent diagnòstic. Comparteixo moltes de les teves afirmacions. No estic tant d’acord en el darrer comentari sobre les competències TIC. Hi ha un document publicat el 2001 (http://www.xtec.net/escola/tec_inf/tic/), que articula un mapa de competències TIC, que encara és en gran part vigent, tot i que admeto que s’ha d’actualitzar i sobretot normativitzar.
      Fins aviat,

      Jordi Vivancos

    2. 2 asolans 19 Desembre, 2006 a les 6:22 pm

      Doncs la veritat és que no coneixia el document, fa molt bona pinta. Espero que el tinguin en compte per a desplegar les N.T. arreu el currículum.


    Deixa un comentari

    Fill in your details below or click an icon to log in:

    WordPress.com Logo

    Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

    Twitter picture

    Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

    Facebook photo

    Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

    Google+ photo

    Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

    Connecting to %s





    %d bloggers like this: