Alumne ric, alumne pobre. 2ª Part: L’alumne ric

L’altre dia parlava del somni d’igualtat d’oportunitats tecnològiques que podien oferir projectes com OLPC, que intenta la fabricació i distribució d’un ordinador mòbil, extremadament barat i alimentat amb programari lliure.

Observant les especificacions de l’ordinador podem pensar que no rebria una molt bona acollida entre els nostres adolescents, més acostumats a treballar a l’escola, o millor a casa, amb ordinadors molt més potents, que mouen jocs sofisticats i obren el messenger només engegar la màquina. El nostre mercat és un altre

Els fabricants d’ordinadors també estan madurant enginys portables pels mercats occidentals:

  1. L’ordinador portàtil ha deixat de ser definitivament una eina d’executiu i és, a hores d’ara, una de les principals i més barates opcions de la informàtica domèstica. Amb un preu ratllant els 600€ a les games baixes, està molt a prop de ser un objecte accessible a un percentatge ampli de la població.
  2. El Tablet PC, un ordinador molt més adequat a les necessitats educatives gràcies a les utilitats d’escriptura manual i la pantalla tàctil, ha demostrat ser un bon instrument docent:

    Però el seu preu, superior als 1000€, el fa un objecte encara minoritari.
  3. La darrera aposta de portabilitat són els UMPC. Són Tablet PC de dimensions molt reduïdes. Constitueixen el darrer intent de Microsoft per a crear una família de màquines populars lligades als seus sistemes operatius. Sobre el paper, l’UMPC és l’instrument ideal per acompanyar els alumnes en el seu aprenentatge:

És una màquina petita, de les mides d’un llibre, amb tot el programari d’un Tablet PC, càmera, conectivitat wifi, compatibilitat amb Windows… Suficientment gran per a incorporar un teclat propi o connectar un teclat extern. Sembla, en fi, aquell ordinador que els professors somiem quan pensem en l’aula del futur.

Els inconvenients de l’UMPC també són importants, suficients com per a comprometre, de moment, l’èxit global de la idea. En primer lloc són cars, bastant per damunt dels 1000€, massa cars per a que una família de classe mitjana els posi a la motxilla d’un nen. D’altra banda, la seva portabilitat està molt limitada pel gran consum elèctric. Molts UMPC tenen una autonomia de dues hores escasses, molt per sota del que és necessari si l’aparell s’ha d’usar desendollat.

En un futur immediat, no està gens clar quin dels dos formats de PC portable i tàctil s’acabarà consolidant, el Tablet PC o l’UMPC. Als professors ens és una mica igual, el que és important és reflexionar sobre les implicacions d’aquesta carrera tecnològica:

  • La implantació popular d’aquests dispositius és, segurament, qüestió de pocs anys. D’una forma o altra, les escoles i instituts ens veurem obligats a incorporar-los a la nostra tasca. Si més no, per no viure a la inòpia i no crear més tensions de les ja existents entre el món real i el món escolar.
  • Per definició, els professors no podrem seguir mai el ritme dels avenços en N.T. L’Administració, però, que és la nostra avantguarda, hauria de traballar intentant pensar en allò que no faran les empreses tecnològiques: la didàctica amb un ordinador portable per alumne i la formació del professorat per a fer-ho viable a l’aula. Potser no és tant important la despesa pública en maquinari, que ha de continuar, com ho seria en investigació i previsió de programes de formació. Com la investigació està en mans de les Universitats i aquestes solen viure i pensar molt lluny de la realitat educativa, s’avança poc en propostes didàctiques. A més, a les administracions els resulta més fàcil a curt termini la inversió en ferro, que al capdavall només cal comprar, que no en programes d’investigació/formació que s’han de preparar i preveure, són molt cars, obliguen a tothom i tenen poc valor mediàtic.
  • Les inversions en maquinari educatiu sempre han caigut del costat de l’Estat. Amb el creixement del nivell de vida de bona part de la població catalana potser es podria anar responsabilitzant les famílies del cost i cura dels equips per a l’educació, articulant mecanismes de compensació via beca, subvencions o creant mecanismes de rotació de maquinari similars als que es fan amb els llibres de text. En general, la longevitat de les màquines està directament vinculada al sentiment de propietat que en puguin tenir els alumnes.
Anuncis

0 Responses to “Alumne ric, alumne pobre. 2ª Part: L’alumne ric”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s





%d bloggers like this: