Arxivar per febrer de 2007

Ciència feble al servei de l’alarma social.

Iñaki PiñuelDurant molts anys he discutit amb els meus alumnes sobre la credibilitat del coneixement científic, molt especialment del produït sota l’ampli paraigües de les Ciències Socials.

Aquells científics que investiguen temes socialment sensibles són un grup particularment perillós, perquè la seva fama en el gremi, el finançament dels seus projectes de recerca o l’obtenció de la càtedra són circumstàncies que poden dependre de les conclusions de les seves recerques. Si els resultats de les seves investigacions contenen material ‘mediàtic’, tenen moltes més possibilitats de triomfar professionalment.

Res a dir dels interessos de cada científic. I si un vol ser popular està bé que estudiï temes que el poden fer popular. El problema està en si l’investigador serà capaç de mantenir la neutralitat científica que li és exigible o forçarà la investigació per a fer-li dir el que li convé.

Dins d’aquest espai de recerques socialment sensibles estan els informes Cisneros. Un paquet de vuit o deu recerques publicades per Iñaki Piñuel (la seva imatge a la dreta) sobre salut laboral, violència escolar i mobbing. Cada vegada que s’ha publicat un d’aquests informes ha saltat l’escàndol mediàtic, perquè presenten sempre unes dades absolutament tremendistes -l’informe Cisneros és el que diu, per exemple, que el 65% dels professors d’institut patim violència a la nostra feina-.

No cal insistir en el mal que aquests informes fan en la percepció global sobre el sistema escolar. Es publiquen, la premsa els recull acríticament -o forçant l’escàndol- i la població els incorpora com a informació demostrada.

Aquests articles, però, tenen un bon fonament científic? Aquests dies circula un article de Mariano Fernández Enguita publicat a ‘Papeles de Sociología’ amb el títol ‘Vivir de la alarma social’ on fa una simpàtica i aguda crítica metodològica al conjunt d’informes Cisneros, posant en qüestió la veracitat dels resultats. Molt interessant, us el recomano i el penjo aquí. A partir d’ara, millor que no utilitzeu les dades dels informes Cisneros en les vostres tertúlies professionals o familiars perquè són bastant discutibles.

Tots sabem que hem de tenir una actitud crítica amb la premsa, però a vegades també ens hem de recordar que també hem de tenir una actitud igualment crítica amb el que es produeix a l’ampara de la Institució Universitària.

Anuncis

Mentre esperem el paper electrònic: G-Note 7100

Fa uns anys ens van anunciar que serien possibles els ordinadors que en lloc de pantalla tinguessin paper electrònic. Des de llavors he estat esperant amb molta curiositat l’aparició d’un aparell que em permetés llegir textos i veure audiovisuals amb el mateix confort que em dóna un llibre de paper i escriure de la mateixa manera que ho faig a l’agenda.  

Gutenberg en Paper Electrònic
La Bíblia de Gutenberg en paper electrònic
un diari en paper electronic
Un diari en paper electrònic

Imagineu una pàgina de paper en blanc que es pot anar recarregant permanentment amb nous continguts procedents de qualsevol font d’informació del món. L’impacte educatiu que tindrà aquesta tecnologia pot ser enorme, revolucionari.

Desgraciadament, la idea continua al laboratori. El paper electrònic existeix, però no té encara suficients qualitats comercials. Ens haurem d’esperar.

Mentrestant van apareixent dispositius pensats per a satisfir les necessitats dels usuaris a qui els agrada escriure a mà, necessiten tenir els documents en format digital i no es poden permetre un TabletPC.

M’ha cridat l’atenció la presentació del G-Note 7100 de Genius, una tauleta d’escriptura en format DIN A4 amb unes prestacions força interessants.

El G-Note 7100 de Genius
El G-note 7100 de Genius

L’aparell té l’aspecte d’un quadern que porta enganxat un bloc de pàgines de paper normal. El podeu veure a la foto. L’usuari va escrivint sobre el paper amb qualsevol dels dos bolis inclosos, un de blau i l’altre de vermell. Fins aquí com un quadern qualsevol. La gràcia està en què el dispositiu va capturant el que escrivim sobre el paper i ho desa en una tarja de memòria que té una capacitat de 100 pàgines. Després hem de traspassar aquestes imatges a l’ordinador i passar l’OCR per a manipular el text.

La memòrida és de 32MB, porta connectivitat USB i és compatible amb els sistemes operatius de Microsoft. El programari de reconeixement d’escriptura està incorporat. També s’inclou la bateria, el cable USB, recanvis pels bolis, el portafòlio i la llibreta.

La idea és molt interessant i el preu assequible (125€). La clau de l’èxit del quadern estarà, segurament, en la qualitat de les captures i la facilitat i eficàcia en el traspàs de les imatges a text digital. Esperarem a veure que en diuen els usuaris.

Si aquesta llibreta funciona correctament, es podria convertir en un bon instrument de suport a classes, reunions, congressos o seminaris.