Arxivar per Juliol de 2008

Netbook vs PC portàtil: de compres per equipar l’aula

Faig una mica de comparació entre els avantatges i els inconvenients d’equipar un centre escolar amb Netbooks en lloc de fer-ho amb ordinadors portàtils convencionals. Dono per suposat que, en entorns escolars, la informàtica mòbil és millor opció que els PC de sobretaula i no entro en aquesta comparació.

eee-asus-pc

Imaginem que vull dotar d’informàtica mòbil a tots els estudiants del grup 1er ESO A del meu institut. Tinc 25 estudiants i em plantejo dues alternatives d’equipament: una sobre Netbooks Asus eeePC i l’altra sobre portàtils normals HP Compaq 6720s. No compraré marques especialment barates, no me’n fio.

hp-compaq-6720s-business-notebook-pc_400x400

Vaig a la botiga…

Netbook:

He trobat un distribuidor que em ven l’eee per 270€. No ho veig, però, massa clar i optaré per comprar al meu venedor de confiança: 300€ per màquina. (Edito: a juliol de 2008, el germà petit d’aquesta comparativa, l’Asus eeePC de 7″ es troba ja a 250€)

A més, com vull que els meus alumnes puguin fer tota la jornada escolar sense recarregar, compro una bateria de 10000 mAh per a cada portàtil. Me’n demanen 60€ per cada una (la sèrie 1000 de l’eee promet 8,5 hores d’autonomia de sèrie, però encara no està disponible i serà més cara).

Com he de comprar 25 màquines, ja estic preparant 9000€! (Edito: a juliol de 2008, 25 ordinadors amb ampliació de bateria poden sortir per 7750€).

Portàtil:

Com he dit m’interessa l’HP Compaq 6720s. És un portàtil relativament barat que té tot el que pot oferir un PC de sobretaula. A la botiga de l’HP me’l deixen per 450€ de preu final, un bon preu. Tampoc vull tenir problemes de bateria i em faig amb l’extensió. En aquest cas em costa 90€ de més per ordinador.

Les 25 màquines em sortiran per 13500€. Una mica més car que el Netbook. Potser assumible si em compensa optar per portàtils convencionals.

Ara tinc un problema: amb el Netbook tinc clar que la gestió de l’equip l’ha de fer el propi estudiant. Si opto per l’Asus, assignaré la màquina a l’alumne i el faré responsable de la seva cura. Com les màquines tenen autonomia per tota la jornada escolar, no crearé infraestructura de càrrega de bateries, que ho facin els nens a casa seva. Compraré potser algun transformador per alimentar l’ordinador dels despistats dormilegues.

Si opto per l’HP Compaq tinc un altre escenari. No vull que els alumnes portin cada dia 3 Kg a la motxilla afegits als llibres de text i resta de material escolar. Per tant, necessito muntar una infraestructura de càrrega i custòdia dels equips: necessito el carro de portàtils. En trobo un al meu gust per 3000€.

En total, l’opció dels portàtils em suposarà un cost total de 16500€. Estic ja a 7500€ més que amb l’opció dels Netbooks.

hp mini

Al cole…

Gestió dels equips

Portàtil:

Fàcil, fàcil. Com tenim un carro, deixarem tots els portàtils dins l’aula per a què es vagin carregant quan estem fora d’horari escolar. Si hi ha altres cursos de l’institut que necessiten informàtica,  sempre els hi podrem deixar: es poden endur el carro o poden recollir a la classe els portàtils que facin falta. Sort que per l’institut ja ha passat Heura, tinc internet a tot arreu.

Donaré d’alta els meus equips al GEPSE del Departament per a què, quan venci la garantia els incorpori al servei ordinari de manteniment… i ja està.

Netbook:

Això ja és un problema més important. En principi si assigno la màquina a l’estudiant, he de confiar que l’alumne portarà l’ordinador net i carregat cada matí i jo no he de preveure gran cosa més. En la major part dels casos serà així però, que he de fer amb les excepcions? Com contestaré a les frases: M’he deixat l’ordinador a casa. Aquesta nit el meu germà m’ha fet caure el portàtil a terra i s’ha trencat! Ahir a la tarda al sortir de l’institut em van robar l’ordinador!

Si no puc donar una bona resposta a tot això, hauré de fer que deixin l’ordinador a l’institut i comprar el carro: 3000€ més de pressupost.

A classe

Què puc fer amb un portàtil convencional que no pugui fer amb un Netbook? Poques coses i que siguin d’especial rellevància en un centre escolar:

  • No podré passar ni enregistrar CDs i DVDs. El Netbook no porta lectora de CDs
  • No podré fer edició de video, ni AUTOCAD ni programes similars.
  • No podré utilitzar programes informàtics que seguin extremadament pesants: el processador que porta un Netbook no ho suportaria.

Amb el Netbook sí puc fer la resta de tasques, les que més freqüentment fem amb els alumnes:

  • Puc treballar amb qualsevol navegador d’internet ordinari per accedir a informació i utilitzar les grans possibilitats educatives del programari web 2.0.
  • Puc dibuixar, pintar, escriure, mirar videos, escoltar música i ver, fer presentacions, fulls de càlcul, bases de dades i pràcticament qualsevol cosa amb el programari ordinari: OpenOffice, Gimp, Office… No tinc més limitació que la del sistema operatiu triat (Windows o Línux).

El Netbook té, a més, un valor afegit: és el suficientment petit per no interferir la gestió d’aula. Els alumnes no es poden amagar darrera una pantalla i és una màquina que pot compartir l’espai de les nostres reduïdes taules escolars amb el llibres, llibretes i altre material. Puc posar els alumnes com vulgui i moure’ls com necessiti sense que el volum de l’ordinador interfereixi especialments.

asus-eee

Buscant diners …

Finançar les 25 màquines té, és clar, la seva dificultat. Però he de valorar les oportunitats que se m’ofereixen:

  • Puc recórrer al lloguer. El meu centre ho fa amb les taquilles: si un alumne vol taquilla paga un lloguer de 50€ anuals. Fent una cosa similar, amb 75€ anuals l’alumne pràcticament es podria pagar l’equip durant l’ESO. És cert que una taquilla no s’extravia ni s’avaria massa i que és un problema d’escala superior, però potser val la pena fer l’experiment.
  • Potser hauré d’utilitzar l’AMPA per a què em donin una subvenció, si es deixen. Al menys per a pagar una part dels equips.
  • Igual puc convèncer el director de l’institut i que em cedeixi un raconet dels propis recursos del centre. Si li puc demostrar la utilitat social de l’invent.
  • Si el meu centre té un pla d’autonomia o una altra font extraordinària de recursos, potser també en puc rascar una part.
  • No descartem les administracions: el Departament d’Educació igual en algun moment em donarà pressupost i també puc recórrer a l’ajuntament.

Segurament hauré d’utilitzar fórmules mixtes de finançament o se me n’acudiran altres més endavant. El que sembla clar és que m’hauré d’espabilar perquè a casa no em portaran els quartos.

Netbooks, els miniportàtils

Sembla força probable que aquest sigui l’hivern dels miniportàtils. Alguns dels grans fabricants de maquinari del món (HP, Dell, Acer, Asus, Lenovo) han llençat o estan a punt de posar al mercat famílies de dispositius molt similars en característiques, prestacions i segment de clients potencials: es tracta d’ordinadors petits, lleugers, amb recursos limitats però barats, orientats a estudiants o usuaris que ja tenen un sobretaula o portàtil convencional i que volen portar la informàtica a la bossa.

Asus eee PC

La primera impressió que tens davant un netbook és que t’ha caigut a les mans un portàtil de joguina, un trasto a mig camí entre un ordinador de veritat i la nintendo DS dels teus fills. Quan n’obres la tapa i arranques l’Ubuntu o el Windows XP, t’enganxes a Internet amb la wifi o el mòdem 3G, obres el Firefox, l’OpenOffice o l’Office les sensacions canvien: descobreixes que tens a les mans un PC normal, no tan ràpid com un sobretaula de darrera generació però suficient per a satisfer les necessitats ordinàries de comunicació, tractament de text o càlcul. Tot en un quilogram o menys de pes, amb autonomia de vàries hores i per uns 300€ de cost.

MSI Wind

La influència de l’OLPC de Negroponte en l’orígen d’aquest dispositiu és més que evident, no només en les mides, aspecte i fins i tot les prestacions de l’aparell, també ho és pel que fa al segment de mercat al que van dirigits: si l’OLPC està pensat per a ser l’ordinador dels estudiants dels països humils, els nous miniordinadors estan parcialment dirigits als nens i joves occidentals. Altra qüestió és el marc econòmic d’ambòs productes: si l’OLPC és fruit del ‘projectisme’ dels organismes internacionals (on les grans institucions ideen, capitalitzen i controlen els projectes i els països pobres són consumidors passius), el Netbook és fruit del funcionament lliure del mercat.

HP 2133

La primera companyia en treure el Netbook amb resultats comercials va ser Asus, amb el seu Eee PC. Es va posar a la venda el 2007 i va tenir un èxit important -pràcticament 1/3 de les vendes de portàtils d’aquest any a Amazon han estat Asus eee-. Pel que fa al nostre país, la manca de maduresa del nostre mercat ha impedit donar-li encara la suficient visibilitat. És curiós observar que, si repassem històricament la gestació de la idea que hi ha darrera del miniordinador ens trobarem amb Microsoft: el 2006 iniciava una forta campanya de marquèting viral amb l’Origami, un dispositiu que va prendre forma en diferents models d’UMPC (Ultra Mobile PC) . A hores d’ara ja podem dir que l’UMPC, entès com un portàtil petit, amb pantalla tàctil, amb teclat o sense i habitualment corrent sobre Windows TabletPC Edition és un fracàs comercial demostrat, possiblement perquè pesa massa, té poca autonomia i és car. Aquest és el preu que s’ha de pagar per una configuració electrònica molt generosa i el treball amb un sistema operatiu la interfície del qual no està pensada per interactuar amb els dits o amb un llapis.

q1

Un altre aparell que està competint amb els Netbooks són els MID (Mobile Internet Device). Es tracta de dispositius petits i encara més limitats en funcionalitats que els miniordinadors. Orientats exclusivament a la navegació per internet i amb un preu similar als Netbooks sembla difícil que trobin el seu lloc en contextos escolars.

MID de Gigabyte

Serà interessant anar observant com madura el mercat dels Netbooks, especialment en el context escolar, un dels llocs de destinació natural d’aquest tipus d’equipaments.