Netbooks, els miniportàtils

Sembla força probable que aquest sigui l’hivern dels miniportàtils. Alguns dels grans fabricants de maquinari del món (HP, Dell, Acer, Asus, Lenovo) han llençat o estan a punt de posar al mercat famílies de dispositius molt similars en característiques, prestacions i segment de clients potencials: es tracta d’ordinadors petits, lleugers, amb recursos limitats però barats, orientats a estudiants o usuaris que ja tenen un sobretaula o portàtil convencional i que volen portar la informàtica a la bossa.

Asus eee PC

La primera impressió que tens davant un netbook és que t’ha caigut a les mans un portàtil de joguina, un trasto a mig camí entre un ordinador de veritat i la nintendo DS dels teus fills. Quan n’obres la tapa i arranques l’Ubuntu o el Windows XP, t’enganxes a Internet amb la wifi o el mòdem 3G, obres el Firefox, l’OpenOffice o l’Office les sensacions canvien: descobreixes que tens a les mans un PC normal, no tan ràpid com un sobretaula de darrera generació però suficient per a satisfer les necessitats ordinàries de comunicació, tractament de text o càlcul. Tot en un quilogram o menys de pes, amb autonomia de vàries hores i per uns 300€ de cost.

MSI Wind

La influència de l’OLPC de Negroponte en l’orígen d’aquest dispositiu és més que evident, no només en les mides, aspecte i fins i tot les prestacions de l’aparell, també ho és pel que fa al segment de mercat al que van dirigits: si l’OLPC està pensat per a ser l’ordinador dels estudiants dels països humils, els nous miniordinadors estan parcialment dirigits als nens i joves occidentals. Altra qüestió és el marc econòmic d’ambòs productes: si l’OLPC és fruit del ‘projectisme’ dels organismes internacionals (on les grans institucions ideen, capitalitzen i controlen els projectes i els països pobres són consumidors passius), el Netbook és fruit del funcionament lliure del mercat.

HP 2133

La primera companyia en treure el Netbook amb resultats comercials va ser Asus, amb el seu Eee PC. Es va posar a la venda el 2007 i va tenir un èxit important -pràcticament 1/3 de les vendes de portàtils d’aquest any a Amazon han estat Asus eee-. Pel que fa al nostre país, la manca de maduresa del nostre mercat ha impedit donar-li encara la suficient visibilitat. És curiós observar que, si repassem històricament la gestació de la idea que hi ha darrera del miniordinador ens trobarem amb Microsoft: el 2006 iniciava una forta campanya de marquèting viral amb l’Origami, un dispositiu que va prendre forma en diferents models d’UMPC (Ultra Mobile PC) . A hores d’ara ja podem dir que l’UMPC, entès com un portàtil petit, amb pantalla tàctil, amb teclat o sense i habitualment corrent sobre Windows TabletPC Edition és un fracàs comercial demostrat, possiblement perquè pesa massa, té poca autonomia i és car. Aquest és el preu que s’ha de pagar per una configuració electrònica molt generosa i el treball amb un sistema operatiu la interfície del qual no està pensada per interactuar amb els dits o amb un llapis.

q1

Un altre aparell que està competint amb els Netbooks són els MID (Mobile Internet Device). Es tracta de dispositius petits i encara més limitats en funcionalitats que els miniordinadors. Orientats exclusivament a la navegació per internet i amb un preu similar als Netbooks sembla difícil que trobin el seu lloc en contextos escolars.

MID de Gigabyte

Serà interessant anar observant com madura el mercat dels Netbooks, especialment en el context escolar, un dels llocs de destinació natural d’aquest tipus d’equipaments.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s





%d bloggers like this: